«Las «bodas sordas» en Tirant lo Blanc y la Celestina»


Autor Beltrán, Rafael

Título Las «bodas sordas» en Tirant lo Blanc y la Celestina

Título revista/libro Revista de Filología Española

Año 1990

Volumen LXX

Páginas 91-117


Resumen
Menéndez Pelayo condemna el tractament del sexe al Tirant i afirma que Estefania i Plaerdemavida semblen haver estat educades «en la zahúrda de la madre Celestina». descripció de l'encontre secret entre Diafebus i Estefania i Tirant i Carmesina («bodes sordes»). Aïllament del monòleg femení per a descriure la desfloració (Estefania, Carmesina al cap. 436 Areúsa i Melibea). La Celestina depèn del Pamphilus; seria arriscat dir el mateix per al Tirant, però, en qualsevol cas, les semblances hi són. Beltran enumera set moments: «A. Inicio del acoso. Renuencia de la dama; B. Primer empleo de la fuerza: maltrato y 'descortesía'; C. Intensificación de la fuerza; D. Amenaza de invocación a testigos; E. Culminación: la falsa 'muerte'; F. Lamento final. Problematització de Plaerdemavida com a personatge tipus. La inductora dels amors no és una vella bruixa (Celestina, anus del Pamphilus), sinó una donzella tendra. Com Lucrecia a Celestina, Plaerdemavida es contagia de

Loading